No és això, senyora Candini, no és això
Volem recordar a la Sra. Candini que se li va sol-licitar oficialment un debat públic sobre el tema, després del seu oferiment el dia de la presentació del projecte bàsic, i que va contestar afirmativament però enderrarint·lo fins passades les eleccions per causa de la feina que aquest procés comporta. Per tant, Sra. Candini, no ens pot acusar de no voler més informació, la qual estem esperant ens sigui proporcionada per vostè o algun dels seus representats, tot i entenen que a les campanyes electorals per alguns tot val, com sempre. Tenint en compte doncs que precisament el que esperem es més informació, i transparència i participació, i no pas el contrari com insinua vosté, insistim en celebrar el debat públic sobre el Museu del Turisme abans del fi de les eleccions, i amb aquesta idea informem als nostres conciutadans i tornem a demanar la col·laboració de l'alcaldessa i de la entitat pública Calella TV, tal com va quedar oficialment establert.
Volem saber tot el que es fa amb els nostres diners, incloent-hi els de les subvencions, que també són nostres. És incongruent l'argument, expressat per vostè, de que Calella només aporta una tercera part del cost del projecte: els diners de la Generalitat també surten del poble. L'edifici de la Fàbrica Llobet-Guri va costar a Calella 1,5 milions d'euros, el Museu ja puja a 1,6; és això normal? Volem ser informats de la gènesi del projecte, del desenvolupament de les licitacions i del seu futur, qüestió sobre la qual tenim serioses dubtes considerant que darrere la iniciativa es troba Publintur, del grup SERHS, un consorci econòmic molt poderós i amb molta influència en l'administració pública catalana, com tothom sap.
Li recordem també que el fet de ser un provincià no resta ni suma res als drets d'un ciutadà, i que l'obligació dels gestors polítics és escoltar i atendre la veu i demandes de tots, explicant els perquè si i els perquè no tantes vegades com calgui, potser moltes si l'interlocutor es un provincià, ho entenem. Segurament recordarà el cas del Sr. Casimiro Curbelo, senador com vostè, l'any 2011, que va ser detingut en una sauna desprès d'un altercat i va declarar que “yo me meo en las putas”. Aquest “senyor” tampoc sembla que tingui clar que ell es un representant, també, de les senyores putes. Aquest “senyor”, també, menyspreaba als seus representats.
Repeteix vostè que el Museu es justifica per la seva singularitat, que com a dada en cru no posem en dubte doncs es fàcilment comprovable, tot i que temem que seguirà sent singular durant molts anys, i també per el seu valor intrínsec com a cultura. Citem aquí les paraules de Javier Neira, en la seva crítica al llibre del professor Gustavo Bueno “El Mite de la Cultura” (el subratllat es nostre):
La cultura és la gran justificació del nostre temps. Els poders, des dels corresponents a l'Estat, les grans corporacions i successivament els propis de les diverses escales de la piràmide social, es legitimen davant els ciutadans per la cultura. Una fundació, un centre, una política cultural d'un Govern o una modesta casa de cultura compleixen aquesta funció que salva a qui la posa en marxa i la gestiona. Bueno rastreja la genealogia d'aquesta circumstància, tan xocant, i troba en el regne de la gràcia de la teologia cristiana el paral·lel: la cultura salva com salva la gràcia.
En poques paraules, n'hi ha prou per a dir que una cosa és cultura perque quedi justificada de totes totes. Realment es així? I si ho és, de quina mena de cultura parlem? Es dubtós que un espai destinat exclusivament a lloar les excel·lències d'un fet històric i que en relega totalment els aspectes foscos pugui ser considerat quelcom més que cultura per col·leccionistes de souvenirs, tot i ésser aquests molt honorables, però donat l'espai del què disposem podem deixar el tema per al debat públic que demanem, si li sembla bé. Apuntem només que vostè ha declarat que el projecte s'ha desenvolupat amb el màxim rigor científic però, davant l'objecció de que no podrà ser considerat oficialment com a museu, ha contestat que d'altres instal·lacions d'aquesta mena tampoc ho son però s'ho diuen. Això és rigor?
Li fem notar que en el “debat” entre els 8 alcaldables del passat dia 14 de maig a L'Amistat, quant un membre de la plataforma els va interrogar, vostè va ser la única que va defensar el projecte, repetint també posteriorment que hi anirà molta gent, i tot això sense disposar encara d'un pla de viabilitat, o, en cas de que existeixi, sense haver-se publicat, de la qual cosa tampoc estem informats. Aquest fragment per cert no ha sigut publicat per Calella TV. També ens agradaria aclarir les xifres reals del projecte, doncs en el mateix debat vostè el va tasar en 1 milió 60 mil euros, mentre La Vanguardia va publicar ja fa dies 1.600.000 i en el fullet de presentació del projecte se'n parla de 1.163.141,80.
No és això, senyora Candini. Tenim més motius de queixa, i ens sobren les raons, però no es feina d'aquesta plataforma jutjar·ho; el Museu no és més que la punta d'un iceberg d'una manera de conduir els assumptes públics, com si la ciutadania fos, en el seu conjunt, un grup de provincians i provincianes que no entenen ni de cultura, ni de transparència ni de participació. I un dels nostres drets bàsics és saber si s'està hipotecant el nostre futur.
