He de confessar que crec poc en les lleis. Si són massa dures, se les transgredeix amb raó. Si són massa complicades, l'enginy humà troba fàcilment la manera de lliscar entre les malles d'aquesta xarxa tan fràgil. El respecte a les lleis antigues correspon al que la pietat humana té de més profund, també serveix de coixí a la inèrcia dels jutges. Les més remotes participen del salvatgisme que s'esforçaven per corregir, les més venerables segueixen sent un producte de la força. La majoria de les nostres lleis penals només arriben, per sort potser, a una mínima part dels culpables; les nostres lleis civils no seran mai prou flexibles per adaptar-se a la immensa i fluida varietat dels fets. Canvien menys ràpidament que els costums; perilloses quan queden a la saga d'aquestes, ho són encara més quan pretenen precedir. [...] Tota llei massa transgredida és dolenta; correspon al legislador abrogar-la o canviar-la, per tal que el menyspreu en què ha caigut aquesta ordenança insensata no s'estengui a lleis més justes. [...] Semblava arribat el moment de revaluar totes les antigues prescripcions, en interès de la humanitat.Memories d'Adria
Marguerite Yourcenar