Enric Duran, l'activista conegut com a Robin Banks, i el seu col·lectiu llancen el Faircoin.

Enric Duran ens cita en un xat encriptat. L'activista, conegut com a Robin Banks, encara viu en la clandestinitat. “Per sostenir-me, he hagut de hackejar el sistema monetari; oi que és original?”, diu.

“Els primers anys de clandestinitat, vaig estar provant el Bitcoin per gestionar alguns dels aspectes de la meva situació de forma segura”, explica Duran, que diu que com més n'aprenia més s'adonava del potencial que tenia una “tecnologia tan disruptiva”. D'allà va néixer la idea de fer compatible la independència dels estats i els bancs que ofereixen les criptomonedes amb els valors de la “revolució integral”; una proposta de societat postcapitalista de Duran i el seu col·lectiu basada en l’apoderament de la població a través de la presa de decisions en tots els àmbits de la vida –és a dir, l'economia, la política, l'organització social, la cultura, etc.– al marge dels estats i de manera assembleària. “L'abril de 2014, se'm va acudir recuperar una criptomoneda que havia estat abandonada, el Faircoin, i utilitzar-la com a eina per construir una cooperativa oberta de caire mundial, que vam batejar com a Faircoop”, continua teclejant Duran. Des d'aleshores, amb Thomas König, un programador austríac que de seguida es va sumar al projecte, aquest col·lectiu dispers d'activistes, hackers i agitadores s'ha dedicat a desenvolupar, testar i imaginar tot el que és possible al marge del món capitalista i dels estats, sota un paraigua cooperatiu i amb una moneda virtual.

“Els primers anys de clandestinitat, vaig estar provant el Bitcoin per gestionar alguns dels aspectes de la meva situació de forma segura”, explica Duran

Les criptomonedes són una unitat de valor que en lloc d'estar lligada a un banc central o a un bé tangible com, per exemple, l'or, està lligada a un algorisme, a una fórmula matemàtica que té un nombre determinat de solucions. Cada vegada que un ordinador o un conjunt d'ordinadors solucionen la fórmula, es crea una unitat de valor, o sigui, un Bitcoin, en el cas de la criptomoneda més famosa del món. És com si un grup de programadores haguessin dissenyat un joc. Les regles del joc i el taulell estan a la vista de totes, ja que es tracta d'un programa de codi obert, així totes les participants poden avaluar que ningú no fa trampes. Les qui resolen el joc guanyen punts o Bitcoins. D'això, se'n diu mining en anglès, o dedicar-se a la mineria. Però també pots comprar criptomoneda amb moneda corrent o te'n poden regalar. El valor de la criptomoneda depèn de l'oferta i la demanda i no del dòlar i dels tecnòcrates neoliberals del Tresor nord-americà; com més gent juga més valor té. El taulell o el programa mare s’anomena blockchain, que també podríem dir que és un llibre de comptabilitat públic i obert on es poden veure tots els moviments peer-to-peer que es fan, per exemple, en Bitcoins. És aquest tràfic el que estableix el valor de la moneda respecte a les altres. Els avantatges, concretament del Bitcoin, són que, tot i que té una gran volatilitat perquè és un mercat petit i amb relativament pocs diners, es pot alterar el preu de la moneda. Els seus defensors diuen que és més difícil especular amb ella o que creï una bombolla perquè té una tendència matemàtica a créixer i, més endavant, a estabilitzar-se. Però, sobretot, el boom del Bitcoin ve del fet que les transaccions són anònimes, independents de governs o bancs i lliures d'impostos. Els detractors assenyalen que el Bitcoin i les criptomonedes en general, presumptament, s'utilitzen massivament per blanquejar diners i comprar productes i serveis il·legals.

Segons Duran, però, el Faircoin va un pas més enllà del Bitcoin. Es tracta de canviar les regles del joc. D'entrada, té un sistema de mineria que no depèn de la potència del teu ordinador i, per tant, és més igualitari i més ecològic, expliquen des de la Faircoop. A més, el col·lectiu està treballant en un nou algoritme que recompensa la cooperació i no la competició individual, puntualitzen. També han creat quatre fons de finançament dins la Faircoop, que ajudarien a desenvolupar les idees llibertàries de la revolució integral a escala global si la moneda té èxit. La idea de Duran i els seus companys és: o guanyem tots o no guanya ningú. “La Faircoop i el Faircoin són apostes, tots els que hi participem pugem al mateix tren i perquè un guanyi, hem de guanyar tots. És a dir, l'èxit personal només arribarà si arriba el col·lectiu; i aquest èxit col·lectiu provocarà l'èxit de molts projectes autònoms i personals”, apareix escrit a la pantalla quan Duran clica l'intro.

Però el hacker, rere la pantalla, admet que és un projecte que encara té moltes preguntes per respondre. El Faircoin, d'entrada, no pot evitar l'especulació ni la compra d'armes o el blanqueig. “En una moneda descentralitzada, no tenim una eina de control en sentit fort”, escriu. “El que tenim són eines organitzatives i comunicatives que promouen que el Faircoin s'utilitzi per cooperar de forma solidària, per construir una nova societat postcapitalista i que beneficiï qui el vulgui utilitzar en aquesta direcció; mentre que qui només busqui la privacitat de la moneda ja té el Bitcoin o l'efectiu”, tecleja ràpidament.

Utilitzar Faircoins és menys abstracte del que sembla. La setmana del 24 al 31 de juliol es va celebrar la Faircoin Week, que va involucrar una seixantena d'entitats d'arreu del món. Molt especialment, van destacar onze col·lectius a Grècia i divuit a l'Estat espanyol, concretament a Catalunya, Galícia i el País Valencià. Durant aquesta setmana, després d’instal·lar-te una aplicació Wallet o cartera al telèfon mòbil o a l'ordinador, podies descarregar gratuïtament 40 Faircoins (uns 2 euros) i, amb ells, comprar productes justos als establiments associats. “És difícil saber les transaccions fetes perquè no hi ha un comptador que les sumi i no tots els moviments que es poden observar a l'explorador són pagaments reals. Però és clar que estem a l'inici de l'ús del Faircoin com a mitjà de pagament i, com a tal, aquesta setmana, deu haver mogut algunes desenes de milers de Faircoins, xifra que equival a uns pocs milers d'euros”, relativitza Duran.

Aquest estiu, la presència del Faircoin a Grècia està sent important gràcies als campaments d'estiu que han organitzat els companys de Duran a l'illa grega de Creta del 15 de juliol al 15 d'agost. L'objectiu és crear un teixit cooperatiu amb col·lectiu locals, donar a conèixer l'ús del Faircoin i generar l'autogestió econòmica per la qual aposten des de la revolució integral, expliquen activistes del campament.

 “L’equip de la Faircoop ha generat molt debat i activitat a la meva ciutat des que va arribar per celebrar els campaments”, diu una participant grega. “Les idees revolucionàries que han portat, l’energia i les seves personalitats càlides són essencials per ajudar-nos a tirar endavant. El pitjor de la situació grega és que les promeses incomplertes de Syriza han comportat la mort de l’esperança. Els dictats de la troica amenacen de portar la gent cap al que sembla inevitable, el malson del feixisme”, sentencia.

Enric Duran es va fer conegut a Catalunya després que, el 2008, va fer públic que havia robat quasi mig milió d'euros a 39 bancs espanyols en forma de petits crèdits que no pensava tornar. Els diners els va destinar a moviments socials. Després, amb un col·lectiu d'activistes catalanes, van fundar la Cooperativa Integral Catalana. Es tractava de portar a la pràctica les idees de l’anomenada revolució integral i era l'embrió a escala catalana de la Faircoop. La cooperativa és una xarxa de cooperatives que alberga des d'un restaurant a habitatges o un centre de salut que funcionen fora del capitalisme tant com poden, per exemple, practicant l'objecció fiscal. “Es tracta d'un procés de construcció d'una pràctica social autogestionària al marge del control estatal i del sistema capitalista”, acaba Duran, que sembla que resumeixi la filosofia de la seva vida. Tot seguit, diu que ha de marxar, que l'esperen per agafar un autobús.