La manera de fer política està canviant precisament pel sorgiment de noves forces, com a reacció contra la corrupció i amiguisme, segell característic de la política actual, que estan obligant als partits tradicionals a replantejar-se seriosament la relació amb els ciutadans, cada cop menys simples votants que esperen 4 anys per poder dir la seva. Si no fos per la pressió que aquestes noves opcions apliquen a l'establishment polític actual, amb suport del poble, el tema no s'hagués ni plantejat, doncs està molt clar que a la vella guàrdia no els ha convingut mai, i tota acció que fan en aquest sentit es només una estrategia de maquillatge ideat pel seu departament de màrqueting.

Els límits entre esquerres i dretes que s'esmenten no són tals, doncs, com tota la història de la democràcia ha demostrat en aquest país, la dicotomia en qüestió és una il·lusió creada per enredar al ciutadà (i el paràgraf comentat n'és exemple), fent-li creure que són opcions diferents quant, en realitat, han esdevingut diferents maneres d'aconseguir consens i pau social mentre els verdaders dirigents, els poders empresarials i financers que es troben darrere, prosperen sense traves i sense escrúpols. Queda clar doncs que no n'hi cap limit esquerres-dretes a superar, sinó un enfrontament poble-dirigents, entenent com a tals els que controlen de veritat els fils de la política actual, simple servidora de poderosos interessos econòmics.

Sobre transparència i participació recalquem que s'ha hagut d'esperar al sorgiment d'aquestes noves forces socials i polítiques perquè se'n parli seriosament. Es interesant constatar que la sra. alcaldessa s'ha involucrat personalment, desde fa 5 anys al menys, en un projecte per aixecar un Museu del Turisme, amb un cost elevadisim per a les posibilitats actuals del poble, sense facilitar-ne gaire informació, inclus ara que, sembla, està a punt de possarse la primera pedra. Del projecte de més envergadura d'aquesta legislatura finançat amb diners públics no se n'ha sentit a parlar gaire fins que quasi ha estat tot lligat, no sembla doncs gaire coherent reclamar participació en qüestions intranscendents i passar de puntetes sobre les grans inversions. També no deixa de ser curiós que es faci menció d'aquests termes precisament en una bitàcola (blog) on no es permeten comentaris dels lectors, sent precisament els blogs un sistema que va néixer inspirat pel famós concepte Web 2.0 on les claus eren facilitat de creació de continguts i participació.