Felicitem als companys d'ERC Calella per fer un pas endavant en la qüestió del MUTUR, sobre la que ja havien expressat també els seus dubtes, i els donem suport en la seva exigència de tancar-lo i recol·locar els continguts que calguin, i es pugui, en el museu arxiu.

Tot i això considerem que aquesta solució és insuficient. No n'hi ha prou en recol·locar unes peces museístiques en un altre lloc, i amb un sobrecost econòmic afegit, doncs el museu arxiu s'haurà de reformar, després d'haver llençat més d'un milió d'euros en una obra injustificada, tant des del punt de vista econòmic com patrimonial, duta a terme amb un pla de viabilitat basat en el fet que "cap museu és rendible econòmicament": ja ho anirem mantenint amb diners públics fins que la iniciativa privada se'n vulgui fer càrrec. Si vol, que per això és privada. Un brindis al sol en la millor tradició dels darrers anys, seguint l'exemple de l'aeroport de Castelló i d'altres. La recol·locació en un altre àmbit, que a més exigeix una nova inversió, és el camí fàcil per quedar bé mentre es dispara a tort i dret amb pólvora pagada pel rei, que no és pas en aquest cas el representant de les essències pàtries sinó el poble treballador i principal afectat per una crisi de la qual sembla que no em tret cap lliçó.

Considerem que l'afer del MUTUR hauria de tindre conseqüències polítiques pels seus responsables, que varen pressionar si o si amb una política de fets consumats fins que van aconseguir dur a terme el seu projecte, un projecte del qual les úniques explicacions que es varen donar van ser un mapa dels camps de concentració en el Maresme durant la guerra civil, uns adhesius per les botigues, que no sabien ni de què els parlaven, un aparador en la  llibreria de referencia del nostre poble que es va retirar en 5 dies, i una presentació per a convidats amb invitació on, amablement, varen deixar participar a Podem Calella. Tot molt discret, i estrany en època preelectoral. 

I, mentres alguns dels nostres conciutadans patien (i pateixen) problemes de vivenda, pobresa energètica, atur i fam, o s'ajudaba als joves a llogar un lloc on viure amb 500 eurets, el gruix dels diners aportats pels ciutadans de Calella directament, per la Generalitat no tant directament i pidolats a Europa indirectament, van acabar en un projecte que feia aigües per totes les vores, literalment, com s'ha comprovat durant les pluges d'aquest hivern, i que no ha complert ni de bon tros cap expectativa.