Per a qui tingui el costum d'aplicar el to i les entonacions requerides pels signes de puntuació en els escrits, mentre llegeix en silenci, o no, notarà de seguida que en cap moment diu Albano Dante en el seu article a Crític que la senyora Montserrat Candini feia servir expressions grolleres per dirigir-se a ell. De fet Candini només deia, com de casualitat, com la donzella del compte que deixa caure el mocador, a veure si l'estimat s'hi fixa, que una de les fonts d'informació (i d'agitació) per a malmetre la sanitat catalana, dins del marc d'una operació més amplia consistent en empastifar l'honor de tot aquell que a Catalunya parli o escrigui a favor, o quasi, de la independència, eren, són, els articles que Albano Dante periodista va publicar en el Cafè Amb Llet sobre la sanitat catalana.

És evident també per a qui entoni les puntuacions en informar-se que la sanitat catalana és un oasi de pau i serenitat gestionada per amants del budisme zen que han fet de la màxima "tot pels altres, res per a mi" l'estendard de la seva gestió. Un sistema sanitari on es miren amb lupa els tractes amb empreses privades, on els diners públics van destinats al benestar del pacient i a facilitar la feina dels professionals i no, per exemple, a pagar càterings de menjar recalentat i sobrevalorats per a malalts que, a més, potser no ho agraeixen. Una sanitat que, com podria passar en llocs menys desenvolupats, mai ha hagut de netejar el cul dels pacients amb aigua embotellada treta d'una màquina dispensadora perquè a l'hora de fer-ho s'estava clorant el dipòsit general, que en certes hores surt més barat. De debò el Ministeri d'Interior espanyol, dirigit pel Partit dels Presumptes, pensava que tenia quelcom a fer amb un sistema tan net i clar? Impossible! Així doncs han tingut que recorre als articles d'Albano Dante, segurament incorporats al dossier pel director de l'Oficina Antifrau, tot i que el Sr. Fernández Díaz també és català, però no li arriba el Cafè Amb Llet. Per que és a Madrid tot el dia. Una Oficina Antifrau, per cert, que en cap moment va correspondre a les expectatives de l'Albano, ni de molts altres, per posar llums i taquígrafs sobre aquesta qüestió.

Dit això, a Podem Calella considerem que ens hem de prendre molt seriosament les insinuacions de la Sra. Montserrat Candini. Una persona que formava part d'un partit abans, i part de l'estructura dirigent ara, que deixa com herència la confessió de corrupció flagrant del seu alma mater, guia i fundador, una sanitat que ens permet viure sans i feliços i segurs i despreocupats, alhora que ha permès crear algunes de les grans fortunes (privades) catalanes actuals, enveja del liberalisme mundial, una xarxa d'assistència social per a persones desnonades que fa que ens preguntem PAH què serveix?, un hereu que ni va esperar que li posessin el seient per parar la mà, un entorn periodístic on només es diu el que convé, i si vols saber més, has de buscar en fonts com el Cafè Amb Llet, si no és vetat per l'alcalde del teu poble, i que, per acabar, embranca al país en un suposat procés cap a la independència en l'estil que tant els hi agrada i que tants bons resultats els ha donat durant aquests anys: embolicant la troca. Així no ens hem de preocupar de qui passa gana, de qui te fred, de qui no té sostre ni de a qui li lloguem un habitatge social a preu de mercat en condicions d'habitabilitat infrahumanes.

Essent doncs la Sra. Montserrat Candini persona versada en qüestions d'aquesta mena, i per tant amb les idees clares sobre per què passen les coses i qui fa que passin, pensem que pot tenir raó quan diu que els articles sobre la sanitat catalana d'Albano Dante s'han fet servir amb obscures intencions per part d'una caverna centralista d'idees fixes i escasses. I també pensem que tot el que es diu en aquest article és veritat i que no és responsabilitat de l'autor l'ús que se'n faci d'aquesta, només de la seva revelació. La veritat, com tots sabem, té molts de talls, i no es culpa del forjador l'ús que d'aquests se'n faci. Sra. Candini, entenem que els "usos y costumbres" d'antigues formes de fer política es resisteixen a morir, potser per certa inercia fruit de la falta d'imaginació, però això d'engegar el ventilador davant el femer ja només serveix per a que la claca dels incondicionals tingui el seu tweet de glòria. Si el Sr. Fernández Díaz & Co poden fer el que fan és perquè saben de sobres com fer-ho i, per desgràcia, tenen matèria primera de sobres. Fins i tot a molts benpensants disposats a tirar la primera pedra els convé secretament que ho facin. Altre cop és més senzill matar al missatger que netejar la merda, fer-se la víctima abans que reconèixer que no anem bé.