Una vegada més una crisi en un país proper aboca als seus habitants al dilema de fugir com sigui o morir. Aquest cop li toca a Síria i sembla que després de les pressions rebudes pels gestors de l'espai Schengen alguns refugiats (es calculen uns 3 milions) seran acollits entre nosaltres (22.000 a tota Europa, a Espanya pertoquen 8.023 aquest primer any). Continuem. Els mateixos governs que han desviat bilions d'euros dels diners de tots cap a una banca descontrolada i farcida de lladres, i que saben que no es recuperaran, es troben que s'han quedat sense recursos per atendre aquesta emergència. És normal, ja no poden gairebé atendre ni les necessitats quotidianes dels seus propis ciutadans. Solució? Demanem ajuda al poble. Ai l'ase, ves per on, no m'ho hagués pensat mai. Trist destí el del ciutadà: o col·labores a les males, amb impostos i d'altres imposicions, o a les bones perquè és una emergència i és el que toca, la qüestió és que sempre et vindran a buscar a tu. Això passa potser perquè els que manen no són gens productius? O perquè es malgasten els diners de tots en vés a saber què?

En aquests moments l'Ajuntament de Calella ha obert un formulari a la seva web on demana voluntaris per ajudar als refugiats, sigui amb habitatges, diners o el que es pugui. Una altra vegada ens trobem una organització de títol altisonant (Fons Català De Cooperació Al Desenvolupament), de la que forma part el nostre ajuntament aportant fons dels nostres diners, que, en nom de la solidaritat mundial entre els pobles i les persones, demana que ens mullem assumint responsabilitats que, si s'haguessin fet les coses bé i amb seny, es podrien resoldre de molt millor manera: per exemple, i parlant en general, destinant al fet una part molt petita dels diners (nostres) que s'han embutxacat els bancs i d'altres financers, tan petita que en comparació ni s'hauria notat. És exactament el que es fa a escala domèstica amb la Fundació Habitat Solidari, amb el Banc d'Aliments, amb Càritas i amb tantes altres organitzacions que han de traslladar la responsabilitat d'aquestes urgències a la gent, perquè una administració lligada des dels seus inicis a la corrupció i a la defensa dels interessos de grups econòmics concrets no pot, ni vol.

Bé, segurament, una vegada més, la gent serem solidaris, la gent que sabem el que és la necessitat de veritat, i la solidaritat que la fa suportable, la gent que recorden el que és fugir d'una mort segura per trobar només un lloc de pau, mentre ells continuen promovent iniciatives, però utilitzant els recursos com els convé, per exemple destinant-los a un Museu del Turisme amb seriosos problemes de viabilitat encara no aclarits i que ens xuclarà quasi 2 milions d'eurets. A quants refugiats podríem ajudar amb aquesta quantitat? Que pugin al menys entrar de franc.